Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » [Ciutat] Curs: Economia i Ecologia Política del Turisme

[Ciutat] Curs: Economia i Ecologia Política del Turisme

Share to Google Plus

Data i hora

31 de maig de 2017 fins 30 de juny de 2017
19:00 h. - 21:00 h.

Lloc

Ciutat - Local del GOB

Descripció

Durant els mesos de maig i juny de 2017 el grup ecologista GOB, La Hidra Cooperativa i Alba Sud organitzem aquest curs a Palma amb l’objectiu de compartir coneixements per repensar críticament un model d’acumulació i despossessió.

Presentació

El turisme ha tingut un paper fonamental en la configuració del capitalisme espanyol des dels anys 60, en especial als territoris de la costa mediterrània i les illes Canàries. Aquesta especialització turística dins d’Europa, que s’inicià en temps de la dictadura franquista, es va veure reforçada arran de l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (avui Unió Europea) l’any 1985, i encara més amb la darrera crisi financera global a partir de l’any 2008. Paral·lelament, grans cadenes hoteleres de capital espanyol no només van fer el salt arreu del país sinó que també es van llançar a la conquesta de nous territoris, en especial al Carib, convertint-se en empreses cada cop més globalitzades i amb una influència política creixent.

Informació bàsica:
Lloc: GOB (C/ Manuel Sanchis Guarner, 10, Palma)
Sessions: 6
Dates: Dimecres 31 de maig, 7, 14, 21 i 28 de juny i divendres 30 de juny
Horaris: de les 19 a les 21h.
Coordinació: GOB, Alba Sud i La Hidra Cooperativa
Contacte i inscripcions: info@gobmallorca.com
Preu: 30 euros (places limitades)

En aquest context, la presència cada cop més destacada de les activitats turístiques a llocs com Barcelona o Mallorca, sumada al desmantellament o crisi d’altres activitats i a la irrupció de nous fenòmens com les “economies col·laboratives”, en especial en relació a l’habitatge d’ús turístic, ha portat a una situació de dependència creixent envers aquestes activitats. Les conseqüències d’aquest model econòmic s’han anat aguditzant en els darrers anys amb la massificació turística a determinats territoris: increment del cost de la vida, desplaçament de la població de menys poder adquisitiu cap a espais perifèrics per la turistització dels seus barris, i impactes ambientals i territorials cada cop més greus, que aguditzen problemes globals com el canvi climàtic. Al mateix temps, el retorn social d’aquest tipus d’activitats, tant pel que fa a la qualitat del treball generat com a la seva fiscalitat i redistribució cap a necessitats col.lectives, és clarament deficient.

En aquesta conjuntura, els moviments socials crítics amb el turisme han anat creixent i s’han trencat els consensos que el capital turístic havia aconseguit imposar durant anys. La proposta de “decreixement turístic” encapçala mobilitzacions i accions veïnals. Treballadores i treballadors del turisme es fan visibles i qüestionen cada cop més la precarització que estan patint. Així, el debat públic sobre el turisme està cada cop més present i les administracions vinculades a propostes de canvi s’enfronten amb la necessitat de regular i generar polítiques turístiques que prioritzin les necessitats de la majoria de la població, i en especial dels sectors populars més afectats pels impactes d’aquesta especialització i massificació turística.

Programa del curs

1ª Sessió: Una economia política del turisme a Espanya
Ivan Murray (UIB)
Dimecres 31 de maig a les 19h.

El turisme ha jugat un paper cabdal en la història del capitalisme espanyol. Tot i que sovint no s’ha valorat la seva rellevància, hi ha qui sosté que les bases morals de la dictadura franquista es van erosionar gràcies al turisme, facilitant la seva modernització. Al mateix temps, mitjançant l’expansió turística es va aconseguir salvar financerament el règim i també es van assentar les bases del model neoliberal espanyol. Les zones turístiques del litoral es van convertir en laboratoris des d’on es difondrien les estratègies espacials del capital i d’on es va perfilar el nexe entre el sector financer-immobiliari com a eix d’expansió. És per això que el tsunami urbanitzador ha assotat amb gran intensitat el litoral turístic. Però el capitalisme hispà ha anat deixant unes enormes petjades ecològiques, i a pesar de les promeses del progrés, el subdesenvolupament social s’ha aguditzat. Després del recent període d’eufòria del totxo i el turisme, l’economia espanyola es va encallar en la Gran Depressió. La solució que han plantejat les elits són, entre d’altres, noves dosis de ciment i turisme.

2ª Sessió: Gentrificació turística de la ciutat
Sònia Vives (Univ. Santiago de Compostela) i Marc Morell (Observatori de la Gentrificació i UIB)
Dimecres, 7 de juny a les 19h.

En els processos de gentrificació que s’estan produint a nombroses ciutats arreu d’Espanya el turisme ha tingut un paper central, donada la intensa especialització en aquestes activitats de la nostra economia. Es tracta de processos de transformació urbana que tenen com a objectiu «revitalitzar barris degradats» atraient nous residents amb alts ingressos, el que provoca el desplaçament de la població original, normalment d’escassos recursos. Per múltiples mecanismes el turisme potencia els processos de gentrificació en marxa, i de fet ha esdevingut un element gentrificador en si mateix. Així, dinàmiques com la privatització de l’espai públic, la desaparició del comerç tradicional i la seva substitució per establiments destinats a satisfer la demanda del visitant o l’assetjament a l’habitatge per facilitar l’allotjament turístic amb el conseqüent augment de  desnonaments de cases de lloguers de llarga durada, que ja superen a Palma els desnonaments hipotecaris, formen part d’un mateix procés de desplaçament de la població local. El cas de Palma esdevé un exemple paradigmàtic d’aquest tipus de fenomen.

3ª Sessió: Saturació turística: canvi climàtic i territori
Macià Blàzquez (UIB, GOB i Alba Sud) i Joan Buades (Alba Sud)
Dimecres, 14 de juny a les 19h.

Els apologetes empresarials del turisme sovint fan referència a aquest conjunt d’activitats com la “indústria sense xemeneies”. Malgrat els discursos propagandístics, les implicacions ambientals del turisme són enormes, des de recursos materials i energètics que fan possible l’activitat com els residus que genera. A partir de l’anàlisi de la contaminació atmosfèrica que provoquen els creuers a una ciutat com Barcelona, de la contribució global del turisme al canvi climàtic, i del què això suposa per al futur de la humanitat, posarem de relleu la materialitat d’un sector sovint volgudament invisibilitzat.

4º Sessió: Treball turístic: de les Illes Balears al Carib. Expansió de la precarietat
Rafael Borràs (CCOO i Alba Sud) i Ernest Cañada (Alba Sud)
Dimecres, 21 de juny a les 19h.

A les Illes Balears el turisme ha anat, de sempre, associat a unes relacions laborals més o menys precàries i amb una distribució inequitativa dels guanys empresarials. Però les dues últimes Reformes Laborals ha empitjorat la situació. Avui “l’èxit turístic” de les Illes Balears és l’èxit del model sociolaboral dels “working poor”, és a dir, de la pobresa laboral i social. Per altra banda, els mateixos capitals hotelers balears quan s’han expandit a Amèrica Llatina i el Carib han generat unes condicions laborals profundament precàries. Analitzarem el cas de la República Dominicana i el model de resorts tot-inclòs àmpliament difosos.

5ª Sessió: La necessitat (urgent) d’un decreixement turístic. El casos de Mallorca i Eivissa
Margalida Ramis (GOB) i Neus Prats (GEN-GOB)
Dimecres, 28 de juny a les 19h.

Organitzacions socials diverses reclamen un decreixement turístic en espais profundament turistitzats com a única forma real de fer front al conflicte creixent provocat per l’expansió d’aquest tipus d’activitats. Els casos de Mallorca i Eivissa mostren la necessitat urgent d’apostar per polítiques decreixentistes. Com s’estan organitzant aquests moviments socials? Quines experiències i aprenentatges s’estan generant? Com podem posar límits a l’expansió i reduir el pes de la indústria turística? Com desturistitzar la nostra economia? Sobre quines bases i com s’ha de dur a terme? Com podem fer que el decreixement ens serveixi per pal·liar ambdues crisis, l’ecològica i la social?

6ª Sessió: Taula rodona:  Moviments socials davant el turisme. Una lluita compartida a diferents territoris i ciutats
Representants de moviments de Barcelona (ABTS), Madrid (pendent confirmació), Lisboa (Left Hand Rotation), Eivissa (Prou), Palma (Ciutat per a qui l’habita), Mallorca (Terraferida i Tot Inclòs).



Mapa

Carregant mapa...